Buy Cymbalta No Prescription buy citalopram buy Cialis Soft Tabs online buy Trazodone buy Arimidex without Prescription Strattera without prescription buy Zyban online buy Sertraline buy Prednisolone Lipitor No Prescription buy Wellbutrin no prescription Canadian Healthcare buy Zovirax

Torre dels soldats

VIDEO ENGLISHVIDEO FRANÇAISVIDEO CASTELLANO

La Torre dels Soldats és una de les poques que encara queda dempeus de la desapareguda xarxa de telegrafia òptica de Catalunya que l’exèrcit liberal va construir durant la Segona Guerra Carlina, també coneguda com Guerra dels Matiners i que comunicava amb els telègrafs de Sant Feliu Sasserra i Artés, en la línia que connectava Manresa i Vic passant pel Lluçanès. Aquestes guerres enfrontaven la corona i l’estat liberal amb els grups insurgents carlins que reclamaven la corona per a la línia successòria de Carles Maria Isidre de Borbó.

A Catalunya, es van projectar, a partir de 1848, cinc línies principals a més d’altres ramals secundaris de telegrafia òptica de caràcter estrictament militar, a fi de poder comunicar-se d’una manera ràpida amb les tropes i combatre amb més efectivitat les partides carlines. Aprofitant que José Maria Mathe era a Catalunya construint la línia civil espanyola “de Catalunya per València”, el capità general Gutiérrez de la Concha li encarregà la construcció d’aquestes línies militars. Cal destacar, que es van construir poques torres de nova planta ja que varen aprofitar construccions ja existents situades en llocs elevats amb valor estratègic. A cada estació o torre s’ubicava el telègraf òptic, un artefacte mecànic format per un sistema de pals i boles accionats per cables i politges que el torrer movia des del primer pis de la torre. Cada disposició de les boles i pals significava un codi, generalment numèric, que al seu torn representava una paraula o una frase. Un cop emès el missatge es consultava el diccionari de codificacions per a traduir el missatge. Cada un d’aquests s’anava repetint successivament d’una torre a l’altra fins que arribava al seu destí, fent que la informació circulés a una velocitat aproximada de 60 km/h. En total es va edificar una xarxa d’uns 800 Km, amb unes 80 estacions, que va funcionar tant sols tretze anys, ja que l’any 1862 es van desmantellar. Es té constància que les obres de construcció i manteniment de les torres s’encarregaven el personal civil de les poblacions properes. Inicialment el projecte no contemplava que la línia de telegrafia òptica passes per Avinyó. De fet quan es va construir la xarxa de telègraf, l’exèrcit va situar un aparell a la casa fortificada de Els Plans, a Sant Joan d’Oló, però segons consta en un document de l’arxiu de la corona d’Aragó, el telègraf de Els Plans es va esfondrar i l’exèrcit isabelí, en lloc de refer-lo va decidir construir una torre de nova planta en un punt de més bona accessibilitat i conservant les visuals òptiques amb Artés i Sant Feliu Sasserra. La decisió fou presa l’any 1851 i la construcció va costar 12000 rals de l’època. Les línies de telegrafia òptica com la que passa per Avinyó van suposar una autèntica revolució en l’àmbit de les telecomunicacions al segle XIX fent possible la transmissió de missatges entre llocs allunyats a una velocitat molt superior al sistema del correu postal, emprat en aquella època. Alguns dels historiadors mencionen que durant la tercera guerra carlina, del 1872 al 1876, algunes d’aquestes torres foren reutilitzades com a punt de vigilància i control, motiu pel qual algunes mostren modificacions posteriors per a reforçar la seva defensa. La porta d’entrada a la Torre estava ubicada a la primera planta on hi havia els mecanismes per controlar les moviments del telègraf el qual estava situat al pis de sobre, el terrat. A la planta baixa, sense sortida a l’exterior, solien fer-hi vida els soldats que l’habitaven. En tot l’edifici hi havia espitlleres per facilitar la seva defensa.

La torre dels Soldats és, per tant, una resta molt representativa de la desapareguda xarxa òptica de Catalunya. L’any 1985, aquesta edificació va ser declarada bé cultural d’interès nacional per la Generalitat de Catalunya, fet que va suposar el reconeixement de la importància històrica de la telegrafia òptica al municipi.